#8 Reflexions sobre la felicitat i la IA que ens donarà de menjar

i també...un record a Daniel Kahneman, un gran referent intel·lectural

Bon divendres sant a tothom i benvinguts a Incultura General, el newsletter en català que vaig cuinant a foc lent entre setmana i us el serveixo a taula calentet cada divendres.

Si ets català i tens curiositats de diferents àmbits de la vida, aquest és el teu lloc. Segueix i recomana aquesta publicació. És gratis i entre tots hem d’enfortir el català a les xarxes. Unim-nos!

Avui parlarem de la felicitat i de com la IA ens pot alimentar en un futur, sempre i quan tinguem l’ecosistema adequat. Però abans que res un petit moment de record per a Daniel Kahneman que ens ha deixat aquesta setmana amb 90 anys.

Kahneman es conegut pel gran públic pel seu llibre Thinking, Fast and Slow (2011) en el que desenvolupa la teoria que la nostra ment opera amb dos modes: el sistema 1 i el sistema 2. El sistema 1 és un sistema ràpid, intuitiu i automàtic i el 2 és lent, analític i requereix més esforç.

Kahneman va rebre un premi Nobel al 2002 per demostrar com els humans prenem decisions en situacions d’incertesa i va donar sentit al que es coneix com l’aversió a les pèrdues.

Daniel Kahneman sempre estarà entre els Incults com nosaltres! Us recomano fermament la seva lectura.

Reflexions sobre la felicitat

Quan penso en la felicitat o en com obtenir-la, em venen moltes coses al cap. Però totes elles tenen un denominador comú i això és el que intentaré desenvolupar en aquest article: el control sobre les nostres vides. 

Penso que tenir la capacitat de fer el que volem, quan volem i amb qui volem es la variable més significativa dins de l'estil de vida que ens condueix a la plena felicitat.

El domini sobre el nostre temps esdevé un factor fonamental per assolir la plenitud. La capacitat d'administrar el nostre temps al nostre gust ens atorga la llibertat de perseguir les nostres passions, enfortir relacions significatives i dedicar-nos a activitats que nodreixen la nostra ànima.

Sovint associem la recerca de la felicitat amb l'acumulació de riquesa. No sempre més diners signifiquen més felicitat. La meva experiència em diu que la veritable riquesa rau en la possibilitat de triar una feina que ens ofereixi un sou més modest però amb horaris flexibles, reduint així l'estrès i permetent una millor qualitat de vida o simplement tenir vida!

Reflexionant sobre professions altament remunerades ens trobem amb una paradoxa. Tot i que aquests treballs ofereixen estímuls intel·lectuals i un sentit d'importància, la manca de control sobre el temps ens pot convertir en esclaus de les nostres responsabilitats laborals. Arribar a casa quan els fills ja són al llit i treballar caps de setmana i festius ens pot fer més rics, però ens fa més feliços?

L’altre dia llegia sobre John D.Rockefeller (1839-1937). Ell tenia un treball diferent a la majoria de treballadors de la seva època. La seva feina consistia en pensar i prendre decisions. La majoria dels treballs moderns ens situen més aprop del “model Rockefeller” que de l’obrer industrial del passat. La nostra jornada laboral no es limita al temps a l'oficina; estem constantment immersos en les nostres responsabilitats mentals, cosa que pot generar la sensació que el treball mai acaba. Una lectura que reflexiona sobre tot això es Müdigkeitsgesellschaft (La sociedad del cansancio, 2012) de Byung Chul-Han.

Examinant les veritables fonts de felicitat que ens dóna la vida, trobem que les connexions humanes significatives i el temps de qualitat amb els nostres éssers estimats superen qualsevol quantitat de riquesa material. Si aneu a una llar de gent gran i pregunteu que han valorat més de la vida, us diran que tenir amistats autèntiques, formar part d'alguna cosa més gran que un mateix i gaudir de moments no estructurats amb la família són els pilars d'una vida plena i feliç.

Així doncs, encara que el nostre model de feina ens faci estar ocupats fora de la jornada laboral, hem de fer el possible per augmentar la nostra capacitat per controlar les nostres vides, hem de prioritzar aquelles coses que realment ens importen i ens donen felicitat. En un món on el temps és el recurs més valuós, el control sobre com el fem servir es converteix en el catalitzador d'una vida plena i satisfactòria.

Per tot aquests motius, penso que les inversions es converteixen en un punt clau de la felicitat. Fer treballar els nostres actius per generar riquesa enlloc de generar-los nosaltres gastant el nostre temps ens fa augmentar la nostra riquesa i guanyar capacitat de control del nostre temps.

La intel·ligència artificial que ens dóna de menjar

En els extensos camps verds del Midwest dels Estats Units, un agricultor es troba dempeus, sosté el seu smartphone i observa detingudament una planta de soja. L’escena sembla quotidiana, però el que succeeix a continuació és l'epítom de la revolució tecnològica que està transformant l'agricultura: l'agricultor captura una imatge d'una plaga que es desplaça sobre una fulla i, mitjançant un programa impulsat per intel·ligència artificial, rep informació instantània sobre l'espècie de l'insecte i si representa una amenaça pels seus cultius. Aquest és només un exemple de com la intel·ligència artificial està sent adoptada ràpidament pels agricultors estatunidencs per fer front als reptes de la indústria.

En tot el sector agrícola, l'escassetat de treballadors està afectant la viabilitat de la indústria, tant en termes de rendibilitat com de rendiment dels cultius. Els països occidentals es troben davant d’una situació crítica a causa de l’envelliment dels seus agricultors. Als Estats Units la mitjana és de 60 anys, a Espanya de 61,4 anys… la manca de mans joves (a ESP hi ha menys d’un 15% de menors de 35 anys al camp) disposades a realitzar la dura feina agrícola està provocant una crisi. Els joves ja no opten per seguir els passos dels seus avantpassats en l'agricultura, sinó que prefereixen feines en indústries menys intensives en mà d'obra i millor remunerades. A més, els treballadors contractats, en la seva majoria immigrants, també estan disminuint en nombre.

Tornant a l’àmbit americà, l'adopció de la intel·ligència artificial en l'agricultura ha estat ràpida en els últims anys. S’estima que el 87% de les empreses agrícoles dels EUA utilitzen algun tipus de IA. Aquesta tecnologia s'ha tornat vital per millorar la productivitat i l'eficiència en un moment en què la mà d'obra escasseja. A més, el govern federal està recolzant aquesta transició al proporcionar incentius financers per accelerar el desenvolupament i la implementació de la IA a tot el país. Perquè el nostre Govern no aposta per això? Sempre anem a remolc quan el problema ja s’ha fet gros.

Els drons i les eines amb GPS són algunes de les formes més comunes de IA que s'utilitzen en l'agricultura en l'actualitat. Aquestes eines permeten als agricultors monitoritzar i administrar els seus camps amb major precisió i eficàcia. A més, els tractors i les segadores autònomes estan començant a ser adoptats en algunes operacions agrícoles, la qual cosa redueix la dependència de la mà d'obra humana i augmenta l'eficiència.

Altres aplicacions de IA inclouen la identificació de plagues i malalties en els cultius, l'optimització de l'ús de recursos com aigua (importantíssim a Catalunya!) i fertilitzants, i l'automatització de tasques agrícoles com la sembra i la collita. Aquestes tecnologies permeten als agricultors prendre decisions més informades i precises, el que resulta en un millor rendiment dels cultius i una major rendibilitat.

A mesura que la població mundial continua creixent i el canvi climàtic amenaça els ecosistemes agrícoles, la necessitat d'augmentar la productivitat agrícola es torna cada vegada més urgent. La IA té el potencial de revolucionar la forma en què es produeix i es distribueixen aliments arreu del món, assegurant la seguretat alimentària per a les generacions futures.

No seria ideal que aquests joves, amb gens agrícoles, que estimen la terra però no volen (poc sou) o poden (massa duresa) treballar-la tinguessin un ecosistema que els permetés explotar la IA i fer-se professionals en aquest àmbit?

En resum, l'adopció de la intel·ligència artificial en l'agricultura representa una oportunitat per fer front als desafiaments actuals i futurs de la indústria. Si s'implementa de manera efectiva i ètica, la IA pot ajudar els agricultors a millorar la productivitat, reduir els costos i mitigar els impactes del canvi climàtic en l'agricultura. És hora que l'agricultura abraci plenament la revolució. 

Bon cop de falç defensors de la terra!