#16 Obre la ment i canvia de perspectiva
Com un canvi de perspectiva pot transformar la teva vida
Bon dia a tots i benvinguts a Incultura General, el newsletter en català per a persones curioses.
Primer de tot m’agradaria saludar i donar ànims als meus companys que em critiquen per no creure en els Bitcoins.
Avui, els Bitcoins (BTC) està per sota d’on estava al 2021 mentres que el SP500 està molt per sobre.
El Bitcoin ha estat "deslligat" del Nasdaq durant els últims tres mesos. Tot i haver estat una tecnologia popular en cicles anteriors, en aquest nou cicle d'intel·ligència artificial ha quedat "oblidada". Això explica el seu comportament similar al d'un valor de petita capitalització: molt volàtil i allunyat de les tecnologies de moda actuals.
Però avui no parlarem d’això, sinò que reflexionarem sobre un tema que em sembla molt interessant: el canvi de perspectiva.
El canvi de perspectiva
En la història de la humanitat, un dels reptes més grans ha estat el canvi de perspectiva. Com podem convèncer a altres persones, o fins i tot a nosaltres mateixos, que una altra visió del món pot ser millor? En aquest article, explorarem les idees principals d’aquest concepte, centrant-nos en els mecanismes i els desafiaments que comporta aquest procés de canvi.
La dificultat del canvi
Convèncer a algú de veure les coses de manera diferent és un repte considerable. Això és especialment evident en discussions sobre temes polèmics o ideològics, on les perspectives estan profundament arrelades. La pregunta fonamental és: com podem aconseguir que una persona canviï la seva manera de veure el món?
El canvi de perspectiva sovint requereix alguna forma de crisi personal o experiència intensa que sacsegi les nostres creences fonamentals. Aquestes experiències poden ser traumàtiques, com una crisi existencial, o profundament positives, com una epifania espiritual.
Limitacions dels fets i els arguments
En les discussions sobre populisme, sovint es veu que ni els fets ni els arguments lògics són suficients per canviar les perspectives de les persones. Això és perquè les creences no es basen només en la racionalitat, sinó també en emocions, identitats i experiències personals. Aquest fenomen es coneix com a "resistència al canvi" i és una barrera significativa en la comunicació i el canvi.
La figura del conill-ànec de Ludwig Wittgenstein, mostra com una mateixa imatge pot ser percebuda de maneres diferents. Algunes persones veuran un conill, mentre que altres veuran un ànec. Aquesta dualitat il·lustra com la percepció no es basa només en el que veiem, sinó també en com interpretem el que veiem.
La importància del canvi de perspectiva
Entendre com i per què canvien les nostres perspectives és crucial per a la comprensió mútua i la comunicació efectiva. Wittgenstein va denominar aquest fenomen com a "canvi d'aspecte". Segons ell, hi ha persones que poden tardar molt a veure una nova faceta d'una situació o problema, mentre que altres poden fer-ho gairebé immediatament, com ens passa amb l’experiment del conill-ànec. Això planteja la pregunta de què és necessari per facilitar aquest canvi.
Nous desafiaments
Malgrat els avenços en la psicologia gestalt i les neurociències, el canvi de perspectiva encara és un fenomen poc comprès. La psicologia gestalt ha descrit el fenomen de les "figures reversibles", com la figura del conill-ànec o la "Le Vase de Rubin", on podem veure una gerra o dues cares, però no ambdues simultàniament. Aquestes figures il·lustren com la nostra percepció pot canviar, però no expliquen per què ni com ocorre aquest canvi.
Les neurociències han començat a explorar aquests fenòmens, però encara no han trobat una explicació completa. Això es deu en part a la complexitat del cervell humà i la naturalesa subjectiva de la percepció. Tanmateix, alguns estudis suggereixen que el canvi de perspectiva pot estar relacionat amb canvis en les oscil·lacions neuronals i en la manera com el cervell processa la informació.
Dinàmica del canvi
El canvi de perspectiva no és simplement una qüestió de lògica o anàlisi detallada. Requereix una disposició a experimentar noves formes de pensar i veure el món. Wittgenstein va suggerir que per veure una nova faceta d'un problema, pot ser necessari deixar de banda les nostres idees preconcebudes i estar oberts a noves experiències.
Un exemple pràctic d'això és l'aprenentatge d'un instrument musical. Quan aprenem a tocar un instrument, no només estem aprenent les notes i els acords, sinó també una nova manera de percebre la música. De manera similar, aprendre a veure el món des d'una nova perspectiva requereix pràctica i paciència.
Aplicació quotidiana
En la vida quotidiana, sovint ens trobem en situacions on intentem convèncer algú de veure les coses des del nostre punt de vista. Aquest procés pot ser frustrant, especialment quan l'altra persona sembla incapaç de veure el que nosaltres veiem clarament. Aquí és on la flexibilitat i l'obertura mental esdevenen essencials.
La flexibilitat mental implica estar disposat a considerar noves idees i perspectives, fins i tot si contradien les nostres creences actuals. Això requereix una certa humilitat i la capacitat de reconèixer que la nostra manera de veure el món no és l'única possible. L'obertura mental, per la seva banda, implica estar disposat a escoltar i comprendre les perspectives dels altres sense jutjar-les immediatament.
En resum…
El canvi de perspectiva és un procés complex que requereix més que simples arguments lògics o fets. Requereix una disposició a experimentar noves formes de pensar i veure el món, així com una obertura mental per acceptar que les nostres creences poden no ser les úniques correctes. Tot i que la filosofia i la ciència encara no han resolt completament com i per què ocorren aquests canvis, comprendre la seva importància i dinàmica pot ajudar-nos a ser més flexibles i oberts a noves idees i perspectives.
En última instància, obrir-nos a noves perspectives és essencial per a la comprensió mútua i la convivència en un món divers i en constant canvi. Només mitjançant la pràctica de la flexibilitat i l'obertura mental podem esperar superar les barreres que ens impedeixen veure el món des de diferents punts de vista i, així, fomentar una comunicació més efectiva i una comprensió més profunda de les experiències i creences dels altres.